LA GUÍA DIGITAL DEL ARTE ROMÁNICO

Webmaster: A. García Omedes - Huesca (España)

 

| Presentación | Novedades | Mapa del Sitio | Mapas Activos | Opinión | Castillos XI-XIII | Rutas Románicas | Monográficos | Otras Regiones

Enlaces | Bibliografía | Diccionario | Distinciones | Premio Romanico Aragonés | Fondos de Escritorio | Fotos Diversas | Libro de Visitas | Inicio |

 


-SAN PEDRO DE ÁGER-



UTM 31T 314768 4652358 637 m

(LÉRIDA)


El castell d´Àger es trobava encerclat per muralles construïdes damunt la roca, que encara es conserven despres de sucessives reformes. Les últimes investigacions situent al segle IX els trams més antics d´aquesta fortificació.

En aquest espai elevat i adient per al domini del territori, a la segona mitat del segle XI, el vescomte Arnau Mir de Tost decidí instal-lar-hi el seu palau i al costat de la seva residència fundà una canònica. El 1068, Arnau Mir i la seva muller Arsenda cediren el castell a l´abadia, de manera que l´abat es convertí en senyor alodial per tant de càrregues i drets senyorials. Els conflicts arrel d´aquesta donació s´allargarien durant segles entre els descendents d´Arnau Mir y l´abadia.

Les escases restes que es conserven dins del recinte fortificat no es corresponen amb la importància que degueren tenir les seves construccions. Avui dia, de l´antic palau en queden ben poques evidències, ja que la canonica s´amplià progressivament en detriment de l ´espai del castell, l´element principal del qual era la gran sala o palau residencial del vescomte. (Textos tomados de los paneles informativos en Àger).

La localidad de Àger se encuentra situada al norte de Lérida, en el interfluvio de los ríos Noguera Ribagorzana y Pallaresa, aproximadamente equidistante de ambos y a la altura de Finestras. Para llegar hasta este lugar, desde Lérida hay que tomar dirección norte pasar por Balaguer y desviarse al final del mismo a la izquierda hacia Os de Balaguer.

Situado en un valle transversal entre la sierra de San Miguel al sur y la del Monsec al norte, su emplazamiento es tan estratégico como espectacular.

No es casualidad que en lo alto del cerro-testigo entorno al cual se desparrama su caserío medieval amurallado se situara el recinto fortificado, verdadero conjunto religioso-militar tan al uso en la edad media (Ver planta del recinto).

Así su ábside central es un verdadero cubo de muralla del lado este de la fortificación, a cuyos respectivos flancos los lienzos de muralla no son sino los testeros planos al exterior de los ábsides norte y sur de su iglesia dedicada a San Pedro (Imágenes 1, 3 y 4). En él destacan los tres ventanales derramados correspondientes a la iglesia superior, así como otros tantos bajo los mismos, aspillerados, de la iglesia inferior o "cripta". El la parte alta del cilindro absidal una serie de arquillos ciegos sobre los que corre una moldura de esquinillas, completa la exigua decoración. En los testeros planos correspondientes a las cabeceras de las naves norte y sur, apenas destacan -fijándose mucho- los ventanales aspillerados de sus niveles alto y bajo.

1MAJESTUOSA VISTA DE LA CABECERA FORMANDO PARTE DE LA MURALLA DEFENSIVA DEL CASTILLO.

El monestir canonical fundat per Arnau Mir de Tost va estar deslligat del bisbats, sobretot del d´Urgell, al qual havia pertànyer. Aquesta situació respon a la compra d´una exempció episcopal mitjançant dues butlles papals (1060 i 1063) per part d´Arnau Mir, de manera que el monestir es trobava sotmès directament a la Santa Seu. Durant tota la seva vida Arnau Mir i els seus descendents van fer importants donacions de terres, drets i esglésies a l´esmentada canònica. Fins el 1132 el monestir visqué un fort creixement patrimonial que convertí l´abat en senyor jurisdiccional de 38 parròquies i 16 annexos.

2VISTA DE CONJUNTO DESDE EL CAMPING, AL NORESTE DEL PUEBLO3CABECERA DESDE EL NORESTE4CABECERA DEL TEMPLO

L´acumulació de riquesa conduí la comunitat a una certa relaxació, sobre tot al segle XIII en que sant Bernat Calbó fou enviat per reformar-la. L´esplendor material es refectia en noves obres com altars i retaules, en part impulsades pels comtes d´Urgell, com en el cas del claustre gòtic. Aquesta situació de benestar s´allargaria fins a començaments del segle XV, moment en el qual el monestir entra en crisi a causa del despoblament de la zona i de la guerra civil contra Joan II (1462-1472). La seva secularització va tenir lloc l´any 1592 i després l´abadia d´Àger es va convertir en col-lgiata i arxiprestat. Tot i amb això, al segle XIX el monestir encara es matenia dempeus i la ruïna del monument no s´esdevindria fins als segles XVII i XIX, arran de les guerres dels segadors i la carlina, moment en què el recinte es convertí en caserna.

5VISTA DEL CONJUNTO DESDE EL NOROESTE6MURO SUR, CON SU TORRE EN EL ÁNGULO SURESTE7VISTA DE CONJUNTO DE LA NAVE CENTRAL8CABECERA DE LA NAVE CENTRAL

L´esglesia de Sant Pere d´Àger va ser construïda a la segona meitat del segle XI. Es tracta d´una esglesia d´arquitectura singular amb una caçalera monumental que s´incorpora al perímetre de la muralla del recinte del castell. Així mateix, poseeix un dels conjunts escultòrics més interessants del segle XI a Catalunya, com mostra la bella factura dels seus capitells i les cornises que decoren la nau principal. D´altra banda, a l´absis central es van localitzar les pintures murals més importants de la Noguera i que avui dia es conserven al Museu Nacional d´Art de Catalunya, adscrites al cercle del mestre de Pedret i datables a principis del segle XII. (Textos tomados de los paneles informativos en Àger).

9NAVE CENTRAL, CON LOS NIVELES DE CRIPTA Y SUPERIOR UNIFICADOS POR DESAPARICIÓN DE BÓVEDA Y SUELO10CABECERA CENTRAL Y COMUNICACIONES CON LAS NAVES LATERALES11VISTA GLOBAL DE LA PLANTA DE LA CRIPTA


 

Páginas consultadas:

Ver mis estadísticas